L’organització interna de Catalunya: el Federalisme

Un projecte s’ha de pensar i planificar de bon principi; més encara, si aquest és un projecte col·lectiu i de les dimensions que té l’alliberament nacional de Catalunya i la construcció de la nostra República sobirana. Catalunya ha estat una nació avançada dins de les estructures feudals que regien en la seua època independent, amb una unió d’Estats sota una mateixa Corona. Malauradament, quan altres nacions unificaven els seus antics territoris feudals, al segle XIX, com Itàlia i Alemanya, Catalunya no disposava de la llibertat política per a estructurar-se com a Estat dins la nova època capitalista.

A l’hora de planificar l’organització interna territorial de la nostra nació, hem de potenciar el concepte centrípet enfront del centrífug. Qualsevol pas que vaja en la direcció de separar més els diferents territoris nacionals és un pas més en la descatalanització de tot el país. I tampoc  no hem de deixar coses en l’aire i sense resposta, com una mena de “ja vorem”. No hem de parlar de “confederalismes o federalismes, i ja vorem què fem”. Si hom té un projecte nacional com el que ens ocupa, l’hem de presentar clar, estructurat i planificat. Tot el flexible que faça falta, però sense escletxes.

Aleshores, el federalisme entre els diferents territoris històrics se’ns presenta com l’estructuració adient, lògica i històrica per a la nostra nació. Ni un confederalisme que molta gent no sap ni el que significa (Benelux és un ens confederal. Suïssa és federal, ja que és només un Estat, i el mateix els EUA, per molt que Suïssa es diga Confederació de forma oficial i els territoris nord-americans s’anomenen Estats), i que significaria la impossibilitat de cada part del país a assolir la independència, ja que sense unitat no tindrem cap força, ni una irreal i anti-dialèctica divisió únicament comarcal, que a més seria com intentar esborrar de sobte segles d’història i estructures econòmiques, socials, geogràfiques i institucionals nostrades.

Els territoris federats, que s’anirien definint a mesura que el procés d’alliberament es materialitza, serien: el País Valencià (amb el Carxe), el Principat (amb la Franja de Ponent i la Catalunya nord), Andorra (si no acaba materialitzant la seua estructuració interna en forma de República moderna) i cada territori insular (Pitiüses, Mallorca, Menorca i l’Alguer), que podrien estructurar-se en un ens que posara en comú les necessitats i especificitats dels territoris illencs. Ja posteriorment, i a mesura que l’Estat s’anara desenvolupant i cohesionant, es podrien formalitzar noves organitzacions político-territorials.

El federalisme, juntament amb el republicanisme, formen part del nostre ADN com a poble.  Malauradament, i donades les adversitats històriques de la pàtria, este federalisme s’ha projectat de forma distorsionada, intentant-lo encaixar amb elements aliens i antagònics al nostre país. Només des d’una posició catalanocèntrica, és a dir, autocentrada nacionalment, este concepte pren tot el seu significat i viabilitat que li correspon.

Anuncis

La forma d’Estat de Catalunya: la República


La lluita del nostre poble per la llibertat nacional i social s’ha associat, modernament, a la República com a forma d’Estat. Així ha estat durant la història contemporània i així ha de continuar sent, fins a arribar a la consecució material d’esta idea. I no només s’ha de fer referència a la República com a estructura política institucional, sinó també al conjunt de valors republicans, que han d’impregnar socialment el nostre poble de forma implícita. Valors com la igualtat, la justícia, la llibertat, el treball, la cultura o la honestedat han de ser uns manaments diaris que el nostre poble ha de tindre apresos com una llengua materna d’ús habitual.

Alguns Estats del nostre entorn s’han associat a determinades formes de govern i d’Estat: el Regne Unit a la monarquia, França a la República burgesa o Espanya a la dictadura feixista, per exemple. Catalunya, com a nació que aconseguirà la seua independència i unificació durant el segle XXI, ha de superar les estructures caduques i endarrerides que han mostrat els països del nostre voltant, sobretot tenint en compte que han sigut estructures, precisament i entre altres coses, per a mantindre explotades diverses nacions veïnes, com la nostra. Mentre França ha fet servir els valors republicans burgesos del segle XVIII, on la destrucció de la nostra nació s’ha fet en nom de la llibertat i la igualtat, nosaltres agafem el sentit real d’estos valors i els fem servir per a revitalitzar i defensar la llengua i la cultura occitanes dins de les nostres fronteres. O mentre l’imperialisme espanyol destruïx patrimonis arquitectònics històrics i únics, com el Cabanyal, en nom de la modernitat, nosaltres fem servir este valor per a construir monuments universals com la Sagrada Família.

Tenim tot un futur per davant que cal construir, i tenim les eines necessàries per a fer-lo realitat. Com més impregnada estiga la nostra lluita d’estos valors republicans de progrés i civilització, més prompte i fermament podrem materialitzar el nostre anhel col·lectiu i de patriotes de moltes generacions: la República Catalana.