El personatge històric de Catalunya: Jaume I


Si la Història de Catalunya s’haguera de personificar en un personatge, aquest seria, sens dubte, el rei en Jaume I. Sota el seu regnat es van eixamplar els límits territorials de Catalunya fins al País Murcià i les illes. Amb raó, Jaume I va prendre el sobrenom de Conqueridor. I amb ell es van posar les bases de l’època d’esplendor de la nostra nació.

Jaume I va nàixer a Montpeller (Occitània) el 2 de febrer de 1208 i va morir a Alzira el 27 de juliol de 1276. Les seues despulles descansen al Monestir de Poblet. Fill de Pere I d’Aragó i de Maria de Montpeller, la seua vida va estar plena de conquestes, tant en l’amor com en la guerra. A banda de la conquesta del Regne de Valencià, del Regne de Mallorca i del Regne de Múrcia, va contraure matrimoni 3 vegades, va tindre 8 amants i se li coneixen fins a 14 fills.

Si militarment se li reconeixen les seues victòries, políticament ha estat més criticat, ja que va dividir les noves conquestes catalanes en diferents regnes, repartits entre alguns dels seus fills. Però, això era una cosa molt habitual durant tota l’època feudal arreu d’Europa: Espanya també va tindre diferents regnes que articulaven la Corona de Castella; altres països, com Itàlia o Alemanya, van unificar-se políticament al segle XIX, a partir de diverses restes feudals. Ell va fer possible que la catalanitat s’estenguera per tot el territori nacional actual, i va evitar que existiren conflictes entre les diferents parts del país, fent repartiments diplomàtics entre la seua descendència i contenint la noblesa aragonesa. Aleshores, la posterior desfeta i impossibilitat de renaixença política, de reunificació i d’independència política, van estar només culpa de les renúncies i les traïcions de la classe dirigent de l’època moderna i contemporània.

Literàriament, va deixar la seua empremta amb una de les obres més característiques i històriques de la literatura catalana: el Llibre dels Fets, també anomenada Crònica de Jaume I, la primera de les quatre grans cròniques de la nostra literatura. En esta obra narra la seua pròpia vida des de petit, les diverses conquestes (Mallorca, València, Múrcia, etc), les lluites contra els sarraïns, fins arribar a la seua mort, que hauria estat descrita per un altre autor i incorporada a la Crònica.

Catalunya ha tingut i té un esperit de lluita, de valentia, de confiança en sí mateixa i de victòria; si no, ja no existiríem com a nació. I Jaume I encarna eixos valors que tant ens intenten fer creure que al nostre poble li manquen. Si Catalunya sencera se sap emmirallar en eixos valors de nou i fa d’ells una guia constant en la seua lluita política, la nostra victòria com a poble arribarà de nou, amb més força i més esplendor.