El dolç típic de Catalunya: l’ensaïmada

 

L’ensaïmada mallorquina és el dolç més famós i internacional que tenim els catalans. El seu origen es creu derivat d’un dolç jueu, i les primeres referències escrites que en té daten del segle XVII.

Els ingredients són: farina de blat, aigua (o llet), llevat, sucre, ous i saïm de porc. El nom li ve d’aquest últim ingredient. L’elaboració es fa estirant la pasta fins que esdevinga fina i enrotllant-la en forma de closca de caragol; posteriorment, es tova dues vegades, i es cou a mig foc. N’hi ha diferents varietats: la que no té cap farciment, la farcida (de cabell d’àngel, de crema, de nata, de xocolata, de torró, de sobrassada o de fruites, com l’albercoc), o la que duu el farciment per damunt. A banda, n’hi ha de diferents mides, des de les individuals fins a les grans que es duen en caixes.

Són típiques les imatges de turistes a l’aeroport de Palma carregats amb caixes d’ensaïmades després de la seua visita a l’illa de Mallorca. Gràcies al turisme, este producte ha assolit una gran fama internacional. El Govern Balear va protegir-la com a Denominació Específica, i reconeixent-la com a Indicació Geogràfica Protegida.

A nivell gastronòmic Catalunya és un país de referència al món. La rebosteria catalana té una gran fama internacional, i l’ensaïmada de Mallorca ocupa un lloc com a símbol nacional inequívoc dins d’este camp.

Anuncis

El plat típic de Catalunya: la paella

La paella valenciana és un plat que té el seu origen entre els llauradors al voltant de l’Albufera de València, entre la Ribera del Xúquer i l’Horta Sud. La seua aparició es creu datada entre els segles XV i XVI, i des de llavors va ser popularitzat arreu, fins arribar a ser un plat de fama internacional hui en dia. Rep el nom popular del recipient on es cuina, la paella, i, per tant, el seu nom més exacte hauria de ser paella d’arròs, encara que popularment és coneguda simplement com paella o paella valenciana.

El cuiner de la paella és anomenat paeller, i de la seua perícia depén en bona mesura l’èxit final del plat. Els ingredients són diversos: arròs, pollastre, garrofó, bajoqueta, safrà, pimentó roig, all, tomaca, sal, oli, aigua, encara que hi ha diferents variants, canviant el conill pel pollastre o afegint-hi magre de porc. Hi ha la varietat de paella de marisc, canviant la carn pel peix, i inclús la paella mixta.

La paella és un plat que mostra la sociabilitat del nostre poble a l’hora de cuinar i de menjar. És típic cuinar-la al paeller, un lloc habilitat a les cases rurals per a este menester, i acostumen a participar-hi diverses persones que ajuden a la seua preparació. Després, a l’hora de degustar-la, és típic fer-ho al voltant de la paella, prenent cada persona la part que té més a prop.

Malauradament, i com en tants altres casos, la paella, com a símbol gastronòmic dels valencians i de tots els catalans, ha estat segrestat pels poders fàctics i mediàtics de l’imperialisme espanyol. És molt trist vore com la paella s’associa a un règim espanyol aliè nacionalment als catalans, i com és presentat així davant dels turistes i del món. Però, obligació nostra és donar-li i tornar-li la representació nacional que li pertoca al nostre plat més internacional. Catalunya s’ho mereix. La paella, també.