Les festes populars de Catalunya: les Falles

Les festes catalanes amb més popularitat nacional i internacional, més nombre de visitants i més implantació arreu del país són, sens dubte, les Falles de València.

Se celebren en commemoració de Sant Josep, el 19 de Març. La Plantà es realitza la nit del 15 de març, amb l’alçament dels monuments i els seus ninots, elaborats principalment de fusta, cartró i poliestiré, i la Cremà es fa la mateixa nit de Sant Josep. Però, les festes tenen activitats ja molt abans de la setmana fallera pròpiament: setmanes abans es fa l’acte de la Cridà, a les Torres de Serrans, on la fallera major fa una exaltació de les festes i proclama el seu inici; i les mascletades de la Plaça del País Valencià ja comencen el dia 1 de març, fins al 19 del mateix mes.

Durant la setmana fallera hi ha diferents esdeveniments típics de les festes. Alguns d’aquests en són:

  • La despertà, que és un llançament de trons de bac, masclets i diferents petards de bon matí al carrer, per part dels fallers, anunciant el començament de la jornada fallera.
  • Els castells, que són grans espectacles focs d’artifici a la nit. La nit del 18 és l’anomenada Nit de foc, quan es llança el castell principal al llit del riu Túria.
  • L’Ofrena floral a la Mare de Déu dels Desemparats (la Geperudeta) es realitza durant els dies 17 i 18, a la Plaça de la Mare de Déu, on s’ompli la figura de la patrona amb flors de moltes comissions falleres.
  • Les mascletades, representacions sorolloses amb pólvora, que s’escenifiquen generalment al migdia. Comencen ja l’1 de març, i la principal es realitza a la Plaça de l’Ajuntament de València.
  • La cremà, la nit de Sant Josep, on tots els monuments fallers, excepte els nin0ts indultats, cremen totalment, donant per acabades les festes.
  • Altres icones típiques de la festa són les gastronòmiques, com els xurros i bunyols, o els petards de tot tipus que llancen menuts i grans pel carrer.

La festa té un origen popular que ha anat arraconant-se per l’acaparament i manipulació de l’oligarquia, mitjançant sobretot amb la Junta Central Fallera. L’oligarquia acostuma a exercir un control asfixiant sobre tot tret popular o crític amb el seu poder, ja siga per arraconament contractual d’artistes o marginament de comissions populars, a banda de l’intent d’espanyolització de la festa, com per exemple l’amagament i maltractament de la llengua o la imposició de la bandera i himne espanyols. Tot i això, existixen comissions que mantenen viu l’esperit popular i valencià de la festa, com per exemple Na Jordana o Arrancapins, entre d’altres exemples.

Les Falles tenen darrere una gran feina col·lectiva durant tot l’any, que s’acaba cremant una nit, per a començar posteriorment la feina, durant el següent any, de cara a les properes festes. Així és la grandesa del nostre poble.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s