L’organització interna de Catalunya: el Federalisme

Un projecte s’ha de pensar i planificar de bon principi; més encara, si aquest és un projecte col·lectiu i de les dimensions que té l’alliberament nacional de Catalunya i la construcció de la nostra República sobirana. Catalunya ha estat una nació avançada dins de les estructures feudals que regien en la seua època independent, amb una unió d’Estats sota una mateixa Corona. Malauradament, quan altres nacions unificaven els seus antics territoris feudals, al segle XIX, com Itàlia i Alemanya, Catalunya no disposava de la llibertat política per a estructurar-se com a Estat dins la nova època capitalista.

A l’hora de planificar l’organització interna territorial de la nostra nació, hem de potenciar el concepte centrípet enfront del centrífug. Qualsevol pas que vaja en la direcció de separar més els diferents territoris nacionals és un pas més en la descatalanització de tot el país. I tampoc  no hem de deixar coses en l’aire i sense resposta, com una mena de “ja vorem”. No hem de parlar de “confederalismes o federalismes, i ja vorem què fem”. Si hom té un projecte nacional com el que ens ocupa, l’hem de presentar clar, estructurat i planificat. Tot el flexible que faça falta, però sense escletxes.

Aleshores, el federalisme entre els diferents territoris històrics se’ns presenta com l’estructuració adient, lògica i històrica per a la nostra nació. Ni un confederalisme que molta gent no sap ni el que significa (Benelux és un ens confederal. Suïssa és federal, ja que és només un Estat, i el mateix els EUA, per molt que Suïssa es diga Confederació de forma oficial i els territoris nord-americans s’anomenen Estats), i que significaria la impossibilitat de cada part del país a assolir la independència, ja que sense unitat no tindrem cap força, ni una irreal i anti-dialèctica divisió únicament comarcal, que a més seria com intentar esborrar de sobte segles d’història i estructures econòmiques, socials, geogràfiques i institucionals nostrades.

Els territoris federats, que s’anirien definint a mesura que el procés d’alliberament es materialitza, serien: el País Valencià (amb el Carxe), el Principat (amb la Franja de Ponent i la Catalunya nord), Andorra (si no acaba materialitzant la seua estructuració interna en forma de República moderna) i cada territori insular (Pitiüses, Mallorca, Menorca i l’Alguer), que podrien estructurar-se en un ens que posara en comú les necessitats i especificitats dels territoris illencs. Ja posteriorment, i a mesura que l’Estat s’anara desenvolupant i cohesionant, es podrien formalitzar noves organitzacions político-territorials.

El federalisme, juntament amb el republicanisme, formen part del nostre ADN com a poble.  Malauradament, i donades les adversitats històriques de la pàtria, este federalisme s’ha projectat de forma distorsionada, intentant-lo encaixar amb elements aliens i antagònics al nostre país. Només des d’una posició catalanocèntrica, és a dir, autocentrada nacionalment, este concepte pren tot el seu significat i viabilitat que li correspon.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s