El plat típic de Catalunya: la paella

La paella valenciana és un plat que té el seu origen entre els llauradors al voltant de l’Albufera de València, entre la Ribera del Xúquer i l’Horta Sud. La seua aparició es creu datada entre els segles XV i XVI, i des de llavors va ser popularitzat arreu, fins arribar a ser un plat de fama internacional hui en dia. Rep el nom popular del recipient on es cuina, la paella, i, per tant, el seu nom més exacte hauria de ser paella d’arròs, encara que popularment és coneguda simplement com paella o paella valenciana.

El cuiner de la paella és anomenat paeller, i de la seua perícia depén en bona mesura l’èxit final del plat. Els ingredients són diversos: arròs, pollastre, garrofó, bajoqueta, safrà, pimentó roig, all, tomaca, sal, oli, aigua, encara que hi ha diferents variants, canviant el conill pel pollastre o afegint-hi magre de porc. Hi ha la varietat de paella de marisc, canviant la carn pel peix, i inclús la paella mixta.

La paella és un plat que mostra la sociabilitat del nostre poble a l’hora de cuinar i de menjar. És típic cuinar-la al paeller, un lloc habilitat a les cases rurals per a este menester, i acostumen a participar-hi diverses persones que ajuden a la seua preparació. Després, a l’hora de degustar-la, és típic fer-ho al voltant de la paella, prenent cada persona la part que té més a prop.

Malauradament, i com en tants altres casos, la paella, com a símbol gastronòmic dels valencians i de tots els catalans, ha estat segrestat pels poders fàctics i mediàtics de l’imperialisme espanyol. És molt trist vore com la paella s’associa a un règim espanyol aliè nacionalment als catalans, i com és presentat així davant dels turistes i del món. Però, obligació nostra és donar-li i tornar-li la representació nacional que li pertoca al nostre plat més internacional. Catalunya s’ho mereix. La paella, també.

Anuncis

L’animal icona de Catalunya: el rat penat

Els animals acostumen a ser una icona característica que servix per a representar simbòlicament països del nostre àmbit: el bull-dog a Anglaterra, el gall a França, la vaca a Galícia, l’àguila a Alemanya o el bou a Espanya. Catalunya també té un animal característic i simbòlic des de fa segles: el rat penat.

Aquest animal el podem vore representat a diferents escuts municipals arreu del país, majoritàriament al País Valencià, i també a distintius d’associacions de tot tipus (esportives, culturals, musicals, etc). El rat penat forma part de la nostra heràldica, acompanyant molt sovint les nostres quatre barres. Tan nostrat sentim est animal que fins i tot va donar nom a una de les institucions senyeres de la Renaixença: Lo Rat Penat.

Malauradament, a algunes zones de Catalunya, el rat penat ha perdut representativitat, sobretot a la CAC. L’escut de Barcelona, per exemple, històricament estava coronat per un rat penat, però hui en dia hi ha desaparegut. I fruit de tota esta pèrdua identitària ha estat l’invent del postís i artificial “ruc català”, per contraposició al “bou espanyol” (fruit del típic nacionalisme per reacció). Fins i tot, est episodi còmic va acabar en disputes entre els creadors i promotors d’eixe invent. Tot i això, i malgrat els esforços regionalistes a amagar allò que ens unix i ens homogeneïtza com a col·lectivitat, podem contemplar este símbol tan nostrat representat arreu de la capital: mercats, places, associacions, etc.

Els catalans hem de recuperar les nostres senyes d’identitat, promocionar-les, potenciar-les i estendre-les per tot el país, evitant qualsevol segrest o suplantació de tot allò que ens identifica com a nació històrica i unida.